miércoles, 28 de octubre de 2009

"¿Qué es eso que te condiciona pero que tanto adoras?
¿Qué es eso que adoras pero que tanto reprimes?
¿Qué eso que reprimes pero que te libera?
¿Qué es eso que te libera pero que te condena?
¿Qué es eso que te condena pero que amas?
¿Qué es eso que amas pero rechazas?..."

De la película Gordos de Daniel Sánchez Arévalo

lunes, 19 de octubre de 2009

domingo, 18 de octubre de 2009

Es lo que hay...

Está envenenada la tierra que nos entierra o destierra.
Ya no hay aire, sino desaire.
Ya no hay lluvia, sino lluvia ácida.
Ya no hay parques, sino parkings.
Ya no hay sociedades, sino sociedades anónimas.
Empresas en lugar de naciones.
Consumidores en lugar de ciudadanos.
Aglomeraciones en lugar de ciudades.
No hay personas, sino publicidades.
No hay visiones, sino televisiones.
Para elogiar una flor, se dice: ¨Parece de plástico¨.

Eduardo Galeano

lunes, 28 de septiembre de 2009

DESA- MADA

Como una vida llega , otra se apaga .
Como cae una lágrima , nace una sonrisa.
Como te vuelves a enamorar , sufres un desengaño.
Como te odian , te quieren
Y como los quieres , los odias.

Porque hay besos y BESOS
Porque hay miradas y MIRADAS
Porque todavía te quiero
y me creo que no estoy enamorada

Porque cuánto hemos pensado en el fin
sin saber que no lo hay
que todo empieza y que todo acaba
que todo llega , que todo pasa...


Su mirada perdida , me hacía pensar en ello.
Su boca agrietada , sus manos pesadas
se convertían en una vida cansada.
Seguían reconociéndome.


Y entonces dijo mi nombre
Y me encontré con sus ojos,
en calma.
Los míos temblaban
en agua .
En ese momentó
la deseé para siempre apagada.

domingo, 10 de mayo de 2009

Ciegos

De una calurosa noche de verano
salieron nuestras lágrimas.
Ahora , ni tan solo esto.

Los ojos agrietados
secos de la soledad
no pueden llorar.


Apenas perciben la luz,
se acostumbraron a la oscuridad,
al desafio diario de adivinar.

Se cansaron de mirar , de esperar ,
de soñar , de entornarse
cayendo lánguidos a tus pies.

Como si el restro del cuerpo
no sintiese.
Ya no te veo .
Ya no te siento.

No aprendimos a ver dentro.

Por eso ahora , ciegos y secos ,
los dejamos descansar ,
y aprendemos a tocar
a mirar con nuestra piel.

domingo, 1 de marzo de 2009

RECITAL HIPATIA



El sábado 21 de Febrero tuve el placer de compartir escenario con mi compañera y amiga : Begonya Mezquita.
El colectivo HIPATIA la invitó a recitar uno de sus poemas : Un sol record.
Ella tuvo el gran detalle de querer acompañar su recitación con mis movimientos.
Y tras una tarde de pastas y café junto a nuestro Emanuelle , surgió esta idea inspirada en la infancia , los sonidos de los grillos por la noche, las calles desiertas en el silencio de la noche,los olores , los sabores de los recuerdos , el agua...

Aquí tenéis el video y el poema.

Gracias Begonya¡¡


Un sol record

M'arriben olors del carrer ample:
la casa oberta, la porta falsa,
la quietud de les hores al migdia
mentre ma mare defuig la calor
d'un estiu que crema la pell.
La casa sense ombra i la felicitat
de no tenir hora.
Retenir un sol record no és difícil
quan hi ha grills a la nit
entaforats al corral, entre el blanc
de les vinques, l'alfàbrega,
les cales lluents i el muguet invisible
que anys a venir formaria part duna altra història:
la veu minúscula d'una dona
al carrer, la humitat i la molsa,
bora nit, bora nit.
Un sol record, el soliloqui dels grills
o la casa cantonera per qui el sol no s'amaga,
groga de calor, sense temps,
atapeïda d'arrels i de paraules, cel blau de migdia,
entre somnis de suor i mala gana,
cadires a la porta, la reixa polimentada
i les lloses lluents, tot esperant la fresca
de la nit cítrica sense rellotge,
nit amagada per caminals de terra
que grata amb les ungles la gana i la fosca
cançó dels grills invisibles
que amb els anys dibuixarien l'únic record.
Ni la veu que travessava el carrer de cap a cap
i que no pogué resistir la llum intensa,
ni les passes maldestres dels infants
que bevien aigua de les aixetes,
ni l'alegria de ma mare en caure el sol
mentre cantava lletres antigues.
Bona nit.
Res més que el record insistent dels grills
quan les hores es dilaten i pesa el silenci
seré i segur que el sol guanyarà cada marge
per on transcorre la vida dels homes
a l'hora del passeig, l'ametller pacient
confessor i confident dels secrets de les pedres,
dels gaiatos i les boines immòbils,
fins que el vent remou les fulles
i és hora de tornar a casa,
de regar les lloses i plantar cadira,
mà d'entrepà i navalla petita, pernil i gotet de vi
que després baixaran cap a la plaça
agafats del bracet, veus de poques paraules
àvides de refresc, mantecao i orquestra
i ball fins a la matinada, per tornar a quina hora
quan l'ombra humida del carrer ja es dissipa,
les mules baixen camí de l'horta,
les dones matineres agranen les lloses,
ma mare es desperta,
els grills suspenen les notes
i el dia obri les portes.
Bona nit.

Begonya Mezquita

martes, 20 de enero de 2009

LO QUE ESCUCHO



POP PORNO de IL GENIO,un grupo italiano de música electrónica con una cantante con aires de lolita que me hace bailar por toda la casa.